No fa molts mesos escribia una entrada aquest blog https://portfolioxavportfolioxaviferriol.weebly.com/blog/jubilacio-duna-bona-mestraiferriol.weebly.com/blog/jubilacio-duna-bona-mestra
parlant de la professora del meu fill. Es jubilava després de molts d'anys fent classe. Uns vint-i-vuit anys seguits al mateix centre. Una de les millors professores que he vist. I uns mesos després, ens arriba la trista notícia de la seva partida cap al cel. Segur que és allà. La recordaré perquè sense ser la professora del meu fill la vaig conèixer. Ens creuarem un dia per Portocolom. Ella ens podria haver ignorat, però es va aturar i va parlar amb nosaltres. Ens va demanar i va saber escolar. Era una de les seves virtuts. Anys després oh sorpresa. Va ser la professora. La recordarem ja que ens va ensenyar i acompanyar durant el confinament. Ens va cridar personalment dues vegades que jo recordi. Va ser capaç de fer videocridades amb els nins i muntar una classe virtual en poc temps. Petits detalls increïbles... cada dia els rebia un per un. Es passejava per la cua... mirant i tocant a cada alumne. Cercant dir-li algunes paraules o simplement un gest. Ella aconseguí tres coses com a mínim educar al meu fill, fer que jo com a professor vulgui ser com ella i fer que com a pare vulgui millorar dia a dia. Adéu i gràcies, Esperança
Se cert que aquesta cançó t'agradaria.
0 Comentarios
|
Javier Ferriol
Es el blog de mi formación. También de mis cosas. De mi vida. "Un poc de tot" Archivos
Abril 2024
|