Dissabte matí Ens aixequem molt prest per partir cap a Nàpols. N'Eva i na Joana passen a cercar-me i en arribar a l'aeroport ja estan les Algaidines i Pineres a punt. Tots són nervis, però tots tenim ganes de conèixer món i aprendre els uns dels altres. Conviure durant uns dies amb persones amb les quals tens moltes afinitats és una bona forma de millorar com a docent i com a persona. L'arribada a Itàlia és fantàstica, un taxi per a 7 persones, una conducció ràpida i la gent que passa per les rotondes sense cap mena de mirament. L'arribada a la casa és brutal, ja que la façana és… és… no hi ha paraules per descriure el que vam viure… entre rialles, pluja i la sensació que entràvem a un altre món. Un cop comprovat que l'interior és el que compta ja som de passeig per Nàpols, amb pluja, una mica de fred i paraigües per amunt peus banyats per avall. Diumenge matí Aprofitem el matí per fer un bon berenar a una cafeteria qualsevol de Nàpols, hem dormit bé, hem descansat i partim cap a Pompeia. És una d'aquestes visites inoblidable per com es dona i per tot el que passa. Agafar un autocar i arribar a Pompeia ja té mèrit, però trobar un guia que ho fa divertit interessant i picant es Massa. Les restes de tot el que van veure ens fan pensar que segons el nin sa jugueta o cosa que és el mateix cada època viu segons les regles del moment. Passejar per Nàpols i comprovar que tot és una mica brut, però l'encant de la ciutat és molt superemocionant. Recórrer el barri Espanyol, menjar d'una pizza i passar el temps parlant de tot i de res és l'essència de l'Erasmus. Això m'ha fet conèixer 6 grans persones, cada una amb les seves riqueses... Les seves famílies, les seves pors, algun secret, els seus tarannàs però per damunt de tot el respecte i l'estimació cap als seus amics. Arribem a Foggia i la impressió és molt diferent de la de Nàpols. Més net, més tranquil això si l'alberg i el menjar molt bé. Tot i no tenir gana acabem el dia gaudint d'una pizza gorgonzola mirant la selecció Espanyola i passant pena per l'empat. Dilluns dia 28 i primer dia de feina i comença la trobada amb la resta de docents. Semblen bona gent i estan disposats a mostrar el que fan i fem feina de forma conjunta. N'Eva fa la presentació del que fem a Ibsteam i queden una mica saturats. No entenen molt bé com pot ser que fem tot això. I és que pel que sembla cada país tria com utilitza els fondos Next Generation. En aquest sentit, estic content que Espanya faci una aposta decidida per l'educació. Em sembla que no en som molt conscients de tot el que suposa i penso que en dos o tres anys l'educació a Espanya haurà fet un canvi radical. Ara és el torn de la presentació del CEIP Pare Bartomeu Pou. Les 4 profes són uns cracs i estan molt expectants i una mica nervioses. Quan comencen a parlar ja no es nota res i ho fan amb anglès. Les han de traduir a l'italià, ja que no parlen anglès. Nosaltres si. Es molt emocionat veure que tot el que fan està ben preparat, estudiat, mesurat i té sentit. Amb el vídeo final fan que les estudiants de mestres aplaudeixen molt!, no m'estranya. Prova que han escoltat i gaudit amb la presentació és que els professors italians tenen preguntes. Volen saber com és possible fer tot això. El taller de Scratch és una mica simple i és que envoltats d'aquesta gent s'aferra alguna cosa. La directora del centre ens va convidar a dinar d'una bona lasanya i un plat de carn tot ben bo. Després de dinar una mica més de Scratch i ben aviat ja érem pel món. Van contractar una guia turística per explicar la ciutat de Foggia. Va ser un encant, tot i que sols parlava amb Itàlia. En va dur per llocs ben bonics. La catedral, esglésies, palaus i una espècie de magatzems de gra. Acabarem fent una altra bona pizza a un restaurant que estava ple encara que era dilluns. La conversa amb els italians molt agradable i plena de rialles. DIMARTS dia 29 segon dia de feina. Va ser un dia ben estrany i ple d'històries més rialles i conflictes que serveixen per avançar. Al matí els experiments d'en Luca no ens van aportar res... Sols el que ja sabem, cal treballar en grup, organitzat i amb evidències per afavorir una bona comunicació. L'horabaixa, posarem fil a l'agulla i posem remei a la falta d'organització dels italians de Gènova. Cal ser valent i organitzar les coses per aconseguir els objectius, Està clar que nosaltres ens ho hem pres ben seriosament i que a la gent d'Itàlia i concretament a Scuola di Robòtica tenen altres preferències i una estructura organitzativa ben distinta. Afortunadament, els de Foggia entenen la situació i sabem que tot anirà bé. Queda ben clar la feina que ha de fer cadascú de nosaltres per contribuir a l'èxit, però aquest èxit ja està assolit. Els de Foggia són uns bons amfitrions i volen posar en marxa tota mena d'actuacions. Les d'Algaida ja tenen la llavor de l'Erasmus. N'Eva i na Joana consoliden la meta de fer d'IBSTEAM un organisme nacional i internacional. Darrer dia de feina DIMECRES Dia 30
Final reflexions i tornada Darrer dia d'estada a Foggia. Abans de l'acomiadament fem un Tour per l'escola i és que veure els nins i els mestres et remou d'una forma especial. Sentir als nins cantar una nadala amb Itàlia va ser molt gratificant i això que simplement estaven fent un assaig. Els responsables del centre ens han tractat molt bé. Sabem que els nins són nins a tots els llocs i els docents també. A Itàlia i concretament aquí Foggia tenen moltes coses per poder millorar. A Mallorca ja es fa molt, però sempre hi ha marge de millora. La tornada a casa es fa llarga divertida i emocionant, ja que és el que té els acomiadaments. Llarga per 4 hores amb tren més 3 d'espera i 2 d'avió. Divertida perquè tot són rialles recordant tot el que ha passat i sobretot il·lusionant amb què pot passar en un futur. Emocionant perquè tots ho hem viscut molt intensament. Les d'Algaida especialment. Sortir de la zona de confort per explicar el seu projecte amb una llengua que no és la seva i ser referents a un país que no és el seu acollona, però elles ho han fet i molt bé. No ens han sorprès perquè sabem que tenen corda per això i molt més i si no "tiempo al tiempo" De les meves compis massa podria dir, però sols dir que són unes docents autèntiques que s'adapten a tot. Gràcies a les dues per tot. Tot el que toquen ho converteixen en una mescla de bogeria, èxit, gràcia i empenyen cap a nous destins que et fan créixer altre pic MIL GRÀCIES. Si no has anat mai d'Erasmus a què esperes?
0 Comentarios
|
Javier Ferriol
Es el blog de mi formación. También de mis cosas. De mi vida. "Un poc de tot" Archivos
Abril 2024
|