Aquí hi ha algunes de les fotografies més interessants de quan vam estar a Eivissa.
0 Comentarios
Record que vaig arribar al Maura per fer de PT, era la primera vegada que ho feia després de molts d'anys de fer de mestre, educació física i tutor.
Recordo que vaig triar el Maura perquè ja es parlava de projectes i no em va decebre gens ni mica. Amb en Xisco l'orientador vaig aprendre de cop mil coses, teòriques i pràctiques que avui en dia són la base dels meus pensaments. Amb na Carme va ser distint, vaig canviar la mirada, concepte el qual ara se sent tan habitualment. A mi no m'ho van haver de dir, ni explicar ho vaig fer pel context i per les persones que vaig conèixer allà. Na Maria Antònia cap d'estudis era una màquina en el tu a tu, na Cristina, na Laura, na Maria, na Marta eren i són unes cracs. Em deixo gent segur... Veure que hi ha moltes persones noves que no sols han continuat millorant el dia a dia del centre fa goig veure algunes altres encara hi són des de llavors. Allà vaig passar dos anys francament bons plens d'aprenentatges ara en veure aquest petit documental, sembla la confirmació que tot canvia. el més important és saber si evolucionem. El Maura ha evolucionat. Veure el reportatge és un exercici de reflexió, em permet veure com ha passat el temps i que tots ens redirigim. El podeu veure 👇https://ib3.org/zoom?pl=1&cont=bcba0f3d-ed79-11ed-9c4e-c437725f29d4&fbclid=IwAR2M3vN3VW8P4cRkyE-mBgoQDyPUTFahuAsyZAK3y3jGppS_oCE_2Mimm0A Vaig tenir l'oportunitat de retrobar-me amb els Cibermentors. Han passat més de 4 anys des que vam conviure a un hotel i de forma normal a l'Institut Josep Maria Llompart. Aquest invent de n'Ajo Monzó sempre em va parèixer una gran iniciativa i el temps li ha donat la raó a n'Ajo. Ella és una persona a la qual admiro, ja que moltes de les coses que m'ha ensenyat com per art de màgia s'han complit al llarg del temps. Molts dels consells que ella dona als seus tallers, els he pogut fer meus i ara em serveixen per entendre el complex món d'internet. Ella ha fet molta feina i sempre ha anat 15 passes per davant així que poder convèncer als docents per transmetre coneixements i poder reunir a molts d'adolescents per aprendre hàbits i consells no té nom. Vàrem poder comentar i explicar als docents l'informe d'UNICEF sobre l'impacte de tecnologia
https://www.unicef.es/publicacion/impacto-de-la-tecnologia-en-la-adolescencia Amb els resultats i les recomanacions que ens fan. https://www.unicef.es/su-mayor-influencer Sempre sol agradar aquesta explicació, és un estudi amb molta gent consultada. Hem de ser conscients de tot el que ens ve. Després d'assumir una nova llei educativa hem de ser conscients que en els pròxims 3 anys l'educació canviarà de forma radical. El que no sé si es cap a bé o malament. - 70% de docents acreditats en competència digital docent. - Pantalla digital amb un ordinador a totes les aules de primària i secundària - 2.500 interins amb plaça fixa - Els fondos Next Generation Va ser molt curiós trobar-me una exalumna que no era Cibermentora al centre a on jo estava i ella estudiava i uns anys després i a un altre centre es converteix en Cibermentora. Dissabte matí Ens aixequem molt prest per partir cap a Nàpols. N'Eva i na Joana passen a cercar-me i en arribar a l'aeroport ja estan les Algaidines i Pineres a punt. Tots són nervis, però tots tenim ganes de conèixer món i aprendre els uns dels altres. Conviure durant uns dies amb persones amb les quals tens moltes afinitats és una bona forma de millorar com a docent i com a persona. L'arribada a Itàlia és fantàstica, un taxi per a 7 persones, una conducció ràpida i la gent que passa per les rotondes sense cap mena de mirament. L'arribada a la casa és brutal, ja que la façana és… és… no hi ha paraules per descriure el que vam viure… entre rialles, pluja i la sensació que entràvem a un altre món. Un cop comprovat que l'interior és el que compta ja som de passeig per Nàpols, amb pluja, una mica de fred i paraigües per amunt peus banyats per avall. Diumenge matí Aprofitem el matí per fer un bon berenar a una cafeteria qualsevol de Nàpols, hem dormit bé, hem descansat i partim cap a Pompeia. És una d'aquestes visites inoblidable per com es dona i per tot el que passa. Agafar un autocar i arribar a Pompeia ja té mèrit, però trobar un guia que ho fa divertit interessant i picant es Massa. Les restes de tot el que van veure ens fan pensar que segons el nin sa jugueta o cosa que és el mateix cada època viu segons les regles del moment. Passejar per Nàpols i comprovar que tot és una mica brut, però l'encant de la ciutat és molt superemocionant. Recórrer el barri Espanyol, menjar d'una pizza i passar el temps parlant de tot i de res és l'essència de l'Erasmus. Això m'ha fet conèixer 6 grans persones, cada una amb les seves riqueses... Les seves famílies, les seves pors, algun secret, els seus tarannàs però per damunt de tot el respecte i l'estimació cap als seus amics. Arribem a Foggia i la impressió és molt diferent de la de Nàpols. Més net, més tranquil això si l'alberg i el menjar molt bé. Tot i no tenir gana acabem el dia gaudint d'una pizza gorgonzola mirant la selecció Espanyola i passant pena per l'empat. Dilluns dia 28 i primer dia de feina i comença la trobada amb la resta de docents. Semblen bona gent i estan disposats a mostrar el que fan i fem feina de forma conjunta. N'Eva fa la presentació del que fem a Ibsteam i queden una mica saturats. No entenen molt bé com pot ser que fem tot això. I és que pel que sembla cada país tria com utilitza els fondos Next Generation. En aquest sentit, estic content que Espanya faci una aposta decidida per l'educació. Em sembla que no en som molt conscients de tot el que suposa i penso que en dos o tres anys l'educació a Espanya haurà fet un canvi radical. Ara és el torn de la presentació del CEIP Pare Bartomeu Pou. Les 4 profes són uns cracs i estan molt expectants i una mica nervioses. Quan comencen a parlar ja no es nota res i ho fan amb anglès. Les han de traduir a l'italià, ja que no parlen anglès. Nosaltres si. Es molt emocionat veure que tot el que fan està ben preparat, estudiat, mesurat i té sentit. Amb el vídeo final fan que les estudiants de mestres aplaudeixen molt!, no m'estranya. Prova que han escoltat i gaudit amb la presentació és que els professors italians tenen preguntes. Volen saber com és possible fer tot això. El taller de Scratch és una mica simple i és que envoltats d'aquesta gent s'aferra alguna cosa. La directora del centre ens va convidar a dinar d'una bona lasanya i un plat de carn tot ben bo. Després de dinar una mica més de Scratch i ben aviat ja érem pel món. Van contractar una guia turística per explicar la ciutat de Foggia. Va ser un encant, tot i que sols parlava amb Itàlia. En va dur per llocs ben bonics. La catedral, esglésies, palaus i una espècie de magatzems de gra. Acabarem fent una altra bona pizza a un restaurant que estava ple encara que era dilluns. La conversa amb els italians molt agradable i plena de rialles. DIMARTS dia 29 segon dia de feina. Va ser un dia ben estrany i ple d'històries més rialles i conflictes que serveixen per avançar. Al matí els experiments d'en Luca no ens van aportar res... Sols el que ja sabem, cal treballar en grup, organitzat i amb evidències per afavorir una bona comunicació. L'horabaixa, posarem fil a l'agulla i posem remei a la falta d'organització dels italians de Gènova. Cal ser valent i organitzar les coses per aconseguir els objectius, Està clar que nosaltres ens ho hem pres ben seriosament i que a la gent d'Itàlia i concretament a Scuola di Robòtica tenen altres preferències i una estructura organitzativa ben distinta. Afortunadament, els de Foggia entenen la situació i sabem que tot anirà bé. Queda ben clar la feina que ha de fer cadascú de nosaltres per contribuir a l'èxit, però aquest èxit ja està assolit. Els de Foggia són uns bons amfitrions i volen posar en marxa tota mena d'actuacions. Les d'Algaida ja tenen la llavor de l'Erasmus. N'Eva i na Joana consoliden la meta de fer d'IBSTEAM un organisme nacional i internacional. Darrer dia de feina DIMECRES Dia 30
Final reflexions i tornada Darrer dia d'estada a Foggia. Abans de l'acomiadament fem un Tour per l'escola i és que veure els nins i els mestres et remou d'una forma especial. Sentir als nins cantar una nadala amb Itàlia va ser molt gratificant i això que simplement estaven fent un assaig. Els responsables del centre ens han tractat molt bé. Sabem que els nins són nins a tots els llocs i els docents també. A Itàlia i concretament aquí Foggia tenen moltes coses per poder millorar. A Mallorca ja es fa molt, però sempre hi ha marge de millora. La tornada a casa es fa llarga divertida i emocionant, ja que és el que té els acomiadaments. Llarga per 4 hores amb tren més 3 d'espera i 2 d'avió. Divertida perquè tot són rialles recordant tot el que ha passat i sobretot il·lusionant amb què pot passar en un futur. Emocionant perquè tots ho hem viscut molt intensament. Les d'Algaida especialment. Sortir de la zona de confort per explicar el seu projecte amb una llengua que no és la seva i ser referents a un país que no és el seu acollona, però elles ho han fet i molt bé. No ens han sorprès perquè sabem que tenen corda per això i molt més i si no "tiempo al tiempo" De les meves compis massa podria dir, però sols dir que són unes docents autèntiques que s'adapten a tot. Gràcies a les dues per tot. Tot el que toquen ho converteixen en una mescla de bogeria, èxit, gràcia i empenyen cap a nous destins que et fan créixer altre pic MIL GRÀCIES. Si no has anat mai d'Erasmus a què esperes? No voy a ser yo el que inste a la gente a hacer cosas de las cuales yo no soy ningún experto. No quiero hacer de gurú de la educación ni tampoco de hater… es difícil ser consecuente en estos tiempos que corren.
Pero quiero decir fuerte y alto que la mediación en los centros educativos es una gran cosa. La idea de mediar siempre me ha rondado. Nunca me han gustado los conflictos pero entiendo que hay veces que es la única manera de progresar. El conflicto es necesario. La mediación es un buen recurso para madurar como persona independientemente del rol que te toca desempeñar. Desde el rol del educador me siento muy cómodo. Supongo que tener bien claro que la comunicación es el elemento más importante y que se debe dar de forma circular me ha ayudado a resolver muchos conflictos que se dan en el aula. Saber detectar las emociones es clave, debo decir que como maestro, entrenador y padre es una herramienta muy útil. La primera dificultad que hay que solucionar es la de fijar el espacio temporal. En qué espacio temporal nos encontramos, y sobre todo en cual queremos actuar. Que queremos regodearnos en lo que nos ha llevado al conflicto (pasado), vivir al día sin más (presente) o llegar a un acuerdo para poder afrontar lo que que venga (futuro) Si llegamos a la conclusión que la mediación es una manera de mejorar el presente y no el pasado, creo que iremos por buen camino. Aprendiendo de los que saben sobre esto de la mediación, me sorprende que las causas pasan a un segundo término. Vamos, que no son importantes. Que el mediador no soluciona simplemente guía y proporciona estrategias. Sin duda el hecho de querer iniciar un proceso como éste va a provocar una serie de reacciones que bien llevadas y estructuradas va a mejorar las situaciones de conflicto. Se desarrollan habilidades que contribuyen al crecimiento personal y se suelen poner en práctica las habilidades de relación. Muchas veces incluso no sabemos que tenemos esas habilidades y en los alumnos son un buen punto de partida para saber cómo afrontar situaciones potencialmente conflictivas con los amigos, familias, parejas etc. En este proceso de mediación no hay vencedores ni vencidos. Hay que distinguir entre mediación y arbitraje. En la mediación las partes en conflicto deben acudir de forma voluntaria nunca forzada. El arbitraje es otra cosa. En definitiva, la medicación funciona, es como aquel alumno que tiene una pesadilla y por el simple hecho de contarla y expresar esas emociones ya se siente mejor. Sin duda el SELFIE es una buena herramienta para reflexionar sobre la realidad que nos rodea. Y es que hay veces que nos pensamos que vamos muy adelantados y resulta que igual falta coordinar las actuaciones, los medios y las formas de llevar a cabo todo lo relacionado con la competencia digital. Aunque yo no puedo probarlo pues ahora mismo estoy en un centro de formación del profesorado le veo mucha utilidad. De hecho, se incorpora al protocolo para realizar el plan digital del centro. Las preguntas que se hacen son breves, concisas y adecuadas al nivel de cada alumno. Tal vez hecho de menos preguntas para los padres. Entiendo que es difícil llegar a todo el mundo. Fa uns anys el meu fill jugava a aquest joc. Com tot els altres vaig intentar estar una mica al damunt per veure que era i em va sorprendre, ja que és un joc de construcció creatiu i francament una mica difícil d'entendre. De fet ell no sabia explicar tot el que es pot fer. En qualsevol cas ell gaudia del joc, ens mostrava les seves construccions i gaudia de tot això. A poc a poc el nin s'interessava més per aquest tema i com millorar... ho va fer després que li vam oferir llegir uns llibres, algunes revistes. Per iniciativa pròpia va començar a mirar vídeos de persones que expliquen com millorar. Va descobrir una plataforma anomenada Twitch allà a on pots trobar-hi persones que juguen i al mateix temps va explicant el que fan. En aquest punt vaig entendre perquè hi ha tanta gent que mira aquests vídeos i segueixen per xarxes socials a determinada gent. Aquí us deixo l'enllaç al programa. El concepte de gamificació és difícil d'explicar i està agafant molta força... la clau per a mi es que potencia la motivació de determinats alumnes.
D'alguna manera el que estam fent és parlar l'idioma que agrada als nins i adolescents. D'aquesta manera ens apropem als seus interessos. Jo no sé si funciona molt o poc, el que si puc dir es que el meu fill gràcies a això ha llegit llibres, mira vídeos que expliquen com millorar el que fa i gràcies això la seva atenció s'ha estabilitzat. Gràcies a tot això ha fet una passa més, li agrada crear vídeos com si fos un Streamer professional. Sap editar i posar efectes al vídeos i el que és millor jo puc veure el que fa. Ara por motius laborals tinc la oportunitat de provar i donar a conèixer el que han fet altres professionals. Son persones que han introduït aquesta eina dintre de l'aula. D'alguna manera el que fem és obrir opcions d'aprendre de forma distinta, adaptant-nos a les necessitats dels alumnes i precisament posant al centre de l'atenció a l'alumne. Aquest és el punt clau de les pedagogies actives. Val la pena escoltar a en Lluis una persona que ha fet molta feina per poder aprendre com els atres nins tot i la seva dificultat.
https://ib3.org/carta?id=e274fb75-a001-47cb-bc79-406c2d864c93&type=TV&t=1275&f=2160 És una al·lot que dia a dia ens ensenya moltes coses. El vaig conèixer com alumne meu i els professors que estaven amb ell eren espectaculars. Sobretot na Julia, d'ella vaig a prendre moltes coses. Encara no era PT però se cert que alguna cosa me va quedar per desprès poder fer aquesta feina. Els seus companys també era molt bons... l'acceptaven Durant les darreres setmanes he fet un MOOC molt especial, primer per ser tot en anglès i segon per ser una cosa que ve directament de la Comunitat Europea.
El canvi que es proposa va més enllà de modes i ganes d'un parell de pedagogs que els agradaria ser així o aixà. És una necessitat que tenim com a societat si volem ser competitius i millorar tot el que ens envolta. El que significa STEAM és canviar per a millorar. Precisament aquest és el problema voler canviar. Les estructures són tan rígides que no se fins quin punt permetran aquest canvi. Aquestes estructures son el motiu que utilitzarem tots per no fer un canvi real. Això de mesclar assignatures no funcionarà fins que no ens ho plantegem i per plantejar-te una cosa has d'estar predisposat. Jo ja ho estic... i tu? ho estàs?
No fa molts mesos escribia una entrada aquest blog https://portfolioxavportfolioxaviferriol.weebly.com/blog/jubilacio-duna-bona-mestraiferriol.weebly.com/blog/jubilacio-duna-bona-mestra
parlant de la professora del meu fill. Es jubilava després de molts d'anys fent classe. Uns vint-i-vuit anys seguits al mateix centre. Una de les millors professores que he vist. I uns mesos després, ens arriba la trista notícia de la seva partida cap al cel. Segur que és allà. La recordaré perquè sense ser la professora del meu fill la vaig conèixer. Ens creuarem un dia per Portocolom. Ella ens podria haver ignorat, però es va aturar i va parlar amb nosaltres. Ens va demanar i va saber escolar. Era una de les seves virtuts. Anys després oh sorpresa. Va ser la professora. La recordarem ja que ens va ensenyar i acompanyar durant el confinament. Ens va cridar personalment dues vegades que jo recordi. Va ser capaç de fer videocridades amb els nins i muntar una classe virtual en poc temps. Petits detalls increïbles... cada dia els rebia un per un. Es passejava per la cua... mirant i tocant a cada alumne. Cercant dir-li algunes paraules o simplement un gest. Ella aconseguí tres coses com a mínim educar al meu fill, fer que jo com a professor vulgui ser com ella i fer que com a pare vulgui millorar dia a dia. Adéu i gràcies, Esperança
Se cert que aquesta cançó t'agradaria.
Aquesta és la primera composició feta per un nin de deu anys. És amb una web que permet escriure música i sentir-la al moment. Crec que és una meravella, o almanco m'ho sembla a mi. Crec que és una bona oportunitat d'aprendre el que realment són les notes i com sonen. També vull remarcar la importància del llenguatge musical. El que més em sorprèn és que els nins de deu o menys anys ho entenen millor que jo. Això vol dir que l'educació funciona.
Per la part que em toca, crec que els centres han de tenir accés a aquestes webs i una sèrie de dispositius per poder fer que tots els alumnes puguin provar i familiaritzar-se. És una inversió de futur. https://flat.io/es
Una de les primeres coses que vaig aprendre és que hi ha molta informació que es perd pel camí. Un exemple és aquest. Els companys de Convivexit han elaborat un recull molt bo per poder treballar l'educació emocional als centres. I segurament no arriba als professors que ho necessiten. Una bona manera de fer arribar aquesta informació és a través de les xarxes socials. L'altre també és el boca a boca dels docents. I tal vegada el que podria ser definitiu és que el departament d'orientació en fes difusió.
https://www.caib.es/sites/convivexit/ca/telafon_i_adreaa/ La UIB al document que podeu trobar a continuació proposa sis claus per afrontar una avaluació en temps de confinament. Sense cap mena de dubte és un organisme ben important per fer-los cas. No trobeu?, i cal reflexionar si realment ho estem fent o no. Han seleccionado buscadores, diccionarios, picto-recursos, laboratorios virtuales, aprendizaje de ingles, inteligencia emocional, juegos etc.
Recursos muy buenos para utilizar en nuestras clases. https://educared.fundaciontelefonica.com.pe/recursos-educativos-sobre-inclusion-digital/ |
Javier Ferriol
Es el blog de mi formación. También de mis cosas. De mi vida. "Un poc de tot" Archivos
Mayo 2023
|